12 d’abr. 2011

Espai en blanc,
respir en el silenci,
gota plena de res i de tot.
Xocolata rosegada,
atmella trencada.
Tou protector,
suau i dur,
gracies.
Creix a ritmes inimaginables,
conjunt de linies interminables.
Vermello engendrada,
gotes de sang besada.
Jocs de nens,
vent de tarda,
joc de rialles.
Brilla l'esquerda,
un blanc trencat,
dins la terra fosca.
Rastre d'ocell,
vol d'oraneta.

Miralls trencats,
roba estesa,
lines profundes.


Mar revoltossos
coralls remificats,
terra ferma.
Blanc i negre,
fred calent,
dins fora.
Dent canina,
ullal de força,
honorable.
Flexible,
resistent,
bella.
Sol ardent,
dins la fusta aguardes,
la dent tosca.
Prim fil de vida,
busca i s'entortolliga,
despista a la ralla mes fina.
Fosc i obscur,
aguarda amb sinceritat,
vigila i aguaita.
Ull amic,
vigila i guaita,
ull d'ocell,
a l'aguait de tota presa.
Lligam inesperat,
t'oprimeix,
pero et dona seguretat.

Comunicat,
dos, tres, veritable,
simplicitat.


Dunes d'olivera,
perfum de frescor,
duresa sabia.
Tombada al sol,
sobre la sorra,
la seva ombra t'espera.

Com un curt circuit,
t'enrrampes i
no t'enadones.

La fusta,
la simple,
la bonica.


S'atura la foscor,
per resoldre els misteris,
un, sobre, un altre.

Amolla l'amarra,
una s'enganxa,
l'altre, s'escapa.

Enimg del vuit,
els set fils que sostenen
el petit drama.
Somriu d'amagat,
l'ull viu que espia i
la boca que calla.
Núvols de cotó
embolcallen somnis blancs.
Secrets musicals.
Caragols d'aire
pentinen en les ones
rínxols d'escuma.